Menú Cerrar

Categoría: Cataluña

Entradas de Cataluña

Immatriculacions i poder: el cas de Vallhonesta com a expressió d’una aliança entre Església i institucions

Comunicat en suport a Joan Casajoana contra l’apropiació indeguda de béns immobles per part de l’Església i la seva cobertura institucional

Plataforma Recuperant – Plataforma catalana per la Recuperació dels Béns Immatriculats per l’Església

Coordinadora Recuperando – Coordinadora Estatal para la Recuperación del Patrimonio Inmatriculado por la Iglesia

7 d’abril de 2026

Des de la Coordinadora Recuperando i la Plataforma Recuperant, integrada per col·lectius ciutadans, entitats patrimonials i plataformes territorials d’arreu del país que treballen per la recuperació dels béns immatriculats per l’Església Catòlica, volem expressar el nostre suport ferm i inequívoc a Joan Casajoana en el conflicte de Vallhonesta (Sant Vicenç de Castellet).

El cas de Vallhonesta constitueix un exemple paradigmàtic —gairebé de manual— del que està succeint arreu del territori: un procés d’apropiació de béns amb valor històric, social i comunitari mitjançant les immatriculacions a instància dels bisbes a través de declaracions unilaterals —les denominades certificacions eclesiàstiques—, facilitat per la passivitat, la complicitat o la participació directa de responsables polítics i institucionals.

En aquest cas, a més, concorren elements que el fan especialment greu:

  • Existeix una voluntat expressa, sostinguda en el temps i documentada, per part del propietari de cedir l’ermita i el cementiri al poble per al seu ús comú.
  • La finca ha estat gestionada durant dècades amb criteris d’obertura i ús comunitari real, sense exclusions arbitràries.
  • S’ha formulat fins i tot una proposta formal de cessió conjunta amb el Bisbat de Vic a favor de l’Ajuntament, ignorada i sense resposta.
  • I malgrat tot això, s’ha consolidat una situació en què el bé acaba en mans d’una entitat privada aliena al municipi, amb el suport o consentiment de les institucions locals.

Un estudi xifra en 281 les possibles immatriculacions de l’Església al Ripollès

És un informe preliminar on s’anima els municipis a demanar més informació per tenir més detalls del patrimoni

Una monja en una Església, en una imatge d’arxiu | Shutterstock

Lourdes Casademont / ACN, Diari de Girona – Ripoll | 12 noviembre 2025

Un grup intersectorial ha elaborat un estudi preliminar que xifra en 281 els possibles béns immatriculats -la primera inscripció d’una finca al Registre de la Propietat- per l’Església Catòlica al Ripollès. A partir de les notes simples que va reclamar el Consell Comarcal del Ripollès el 2019 al Registre de la Propietat de Ripoll, s’ha constatat que 109 béns immobles -entre ells 25 edificacions de 10.000 m2 construïts- podrien començar el procés de «reversió» perquè segueixin essent públiques. Proposen els ajuntaments fer un inventari i recopilar més informació. «La gran majoria són béns comunals que no es poden ni comprar ni vendre perquè pertanyen al poble des de fa segles», segons paraules del codirector de l’informe, Dino Di Nella.

¿Quién creo los bienes de dominio público, históricos y culturales de los pueblos y ciudades de Catalunya? (Iglesias, casas rectorales y cementerios)

El pasado 25 de marzo se celebró en la Facultad de derecho de la Universidad de Barcelona el XXI Seminario Transversal de Análisis Crítico del Control Social, centrado este año en los conflictos y mecanismos de control social vinculados a las inmatriculaciones de bienes por parte de la Iglesia Católica.

Mesa: Dino Di Nella, Joan Casajoana y Miguel Santiago

Recogemos a continuación la transcripción de la intervención de Joan Casajoana de la Unió de Pagesos de Catalunya y de la Coordinadora estatal RECUPERANDO:


¿Quién creo los bienes de dominio público, históricos y culturales de los pueblos y ciudades de Catalunya? (Iglesias, casas rectorales y cementerios)

A partir de experiencias de lucha de Unió de Pagesos de Catalunya en la recuperación de cuatro bienes inmatriculados por la iglesia a nivel local en dos municipios. Bienes recuperados por la anulación por parte del Obispado de VIC de las inmatriculaciones porque reconoció el error. Y otros bienes que estamos en vías de recuperación. Explicaré desde esta experiencia, la convicción y certeza de quién creó los bienes de dominio público, históricos y culturales de los pueblos y ciudades de Cataluña: (Las Iglesias, casas rectorales y cementerios).

Una declaración de un clérigo no es una «certificación»

La nulidad insubsanable y de pleno derecho de las denominadas “certificaciones eclesiásticas” como documentos válidos para promover asientos registrales de propiedad privada

Uno de los mayores escándalos jurídicos de los últimos años ha sido la comprobación de que la Iglesia Católica utilizó el sistema de las denominadas certificaciones eclesiásticas no sólo para apropiarse de bienes sin culto, sino también de bienes de culto.

Los bienes sin culto son aquellos que, a pesar de haber sido tradicionalmente asociados a la Iglesia, no están destinados a usos litúrgicos ni religiosos. Muchos de estos inmuebles han sido gestionados por la comunidad o por las administraciones públicas, pero han sido registrados por la Iglesia sin acreditar su propiedad con documentos válidos.

Los bienes de culto son aquellos espacios o inmuebles destinados históricamente a la práctica religiosa, ya sean iglesias, catedrales, ermitas, conventos o monasterios. Estos bienes, según el derecho histórico y la tradición jurídica, han sido considerados como bienes públicos fuera del comercio (extra commercium), ya que servían no sólo para la liturgia religiosa, sino también como espacios colectivos y culturales de la comunidad.

Plataforma catalana per a la Recuperació dels Béns Immatriculats per l’Església ,  1 abril de 2025

Una declaració d’un clergue no és una “certificació” (CAT)

La nul·litat inesmenable i de ple dret de les denominades “certificacions eclesiàstiques” com a documents vàlids per promoure assentaments registrals de propietat privada.

Un dels majors escàndols jurídics dels darrers anys ha estat la comprovació que l’Església Catòlica va utilitzar el sistema de les denominades certificacions eclesiàstiques no només per apropiar-se de béns sense culte, sinó també de béns de culte.

Els béns sense culte són aquells que, tot i haver estat tradicionalment associats a l’Església, no estan destinats a usos litúrgics ni religiosos. Molts d’aquests immobles han estat gestionats per la comunitat o per les administracions públiques, però han estat registrats per l’Església sense acreditar-ne la propietat amb documents vàlids.

Els béns de culte són aquells espais o immobles destinats històricament a la pràctica religiosa, ja siguin esglésies, catedrals, ermites, convents o monestirs. Aquests béns, segons el dret històric i la tradició jurídica, han estat considerats béns públics fora del comerç (extra commercium), ja que servien no només per a la litúrgia religiosa, sinó també com a espais col·lectius i culturals de la comunitat.

Plataforma catalana per la Recuperació dels Béns Immatriculats per l’Església1 d’abril de 2025

Quan el bé comú esdevé botí: mirada crítica a les immatriculacions de l’Església al XXI Seminari Transversal sobre Control Social a la UB

Cuando el bien común deviene botín: mirada crítica a las inmatriculaciones de la Iglesia en el XXI Seminario Transversal sobre Control Social en la UB

Més de 150 persones van omplir l’Aula 1 de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, que va acollir el XXI Seminari Transversal d’Anàlisi Crítica del Control Social, centrat enguany en els conflictes i mecanismes de control social vinculats a les immatriculacions de béns per part de l’Església Catòlica. La jornada va reunir estudiants dels graus de Criminologia i Sociologia, professorat universitari i representants de diverses entitats socials, en una trobada organitzada per la Plataforma Catalana per la Recuperació dels Béns Immatriculats per l’Església, la Coordinadora Estatal Recuperando, la Unió de Pagesos i el Grup de Recerca Copolis de la Universitat de Barcelona.

Más de 150 personas llenaron el Aula 1 de la Facultad de Derecho de la Universitat de Barcelona, que acogió el XXI Seminario Transversal de Análisis Crítico del Control Social, centrado este año en los conflictos y mecanismos de control social vinculados a las inmatriculaciones de bienes por parte de la Iglesia Católica. La jornada reunió estudiantes de los grados de Criminología y Sociología, profesorado universitario y representantes de varias entidades sociales, en un encuentro organizado por la Plataforma Catalana por la Recuperación de los Bienes Immatriculados por la Iglesia, la Coordinadora Estatal Recuperando, la Unió de Pagesos y el Grupo de Investigación Copolis de la Universitat de Barcelona.

Mesa: Dino Di Nella, Joan Casajoana y Miguel Santiago

El seminari es va iniciar amb la intervenció de Dino Di Nella, membre de la Plataforma Recuperant Catalunya i del Grup Jurídic Assessor de la Coordinadora Recuperando, que va oferir una introducció general a la temàtica des d’una perspectiva patrimonialista i crítica amb la degradació institucional que pateix l’Església Catòlica.

El seminario se inició con la intervención de Dino Di Nella, miembro de la Plataforma Recuperant Catalunya y del Grupo Jurídico Asesor de la Coordinadora Recuperando, que ofreció una introducción general a la temática desde una perspectiva patrimonialista y crítica con la degradación institucional que sufre la Iglesia Católica.

Barcelona, 25 de març de 2025

Santa María del Mar. Patrimonio del pueblo.

Un símbolo de esfuerzo colectivo, mercantilizado por la Iglesia

Santa María del Mar, Barcelona por Jorge Franganillo, licencia bajo CC BY 2.0

La Basílica de Santa María del Mar es uno de los monumentos más emblemáticos de Barcelona, ​​construida gracias al esfuerzo colectivo del pueblo. No fue promovida por monarcas ni por la  jerarquía eclesiástica, sino que fue impulsada por la voluntad ciudadana. Los bastaixos, comerciantes, pescadores y artesanos del barrio de la Ribera fueron los auténticos promotores y financiadores de este templo, un testimonio de organización popular.  ver/descargar folleto informativo

Plataforma catalana per la Recuperació del Bens Inmatriculats – www.recuperant.cat / marzo 2025

Conflictos y control social sobre el Patrimonio Público

Abordaje criminológico de las Inmatriculaciones de la Iglesia Católica

  • ¿Es posible hablar de delincuencia si la Iglesia Católica se apropia privadamente de bienes colectivos?
  • ¿Puede un fraude legal ser impune?
  • ¿Quién protege el patrimonio público cuando el Estado mira hacia otro lado?
  • ¿Cómo se construye la sumisión social ante la apropiación privada de bienes colectivos?
  • ¿Cómo operan las instituciones religiosas como mecanismos de control social en la gestión del patrimonio?
  • ¿Qué papel juega el derecho en la reproducción del control social sobre el patrimonio público?
  • ¿Se puede revertir un proceso de apropiación masiva con movilización social?
Fragmento cartel anunciador «Conflictes i control social sobre el Patrimoni Públic»

Descarga:

Cartel anunciador del seminarioDíptico con folleto informativo

Las inmatriculaciones de la Iglesia Católica representan un caso paradigmático de apropiación y privatización de bienes públicos mediante mecanismos legales más que controvertidos. Este seminario académico, organizado por la Plataforma Catalana por la Recuperación de los Bienes Inmatriculados por la Iglesia y el Grupo de Investigación Copolis de la Universidad de Barcelona, ​​analizará este fenómeno desde una perspectiva criminológica, jurídica, histórica y crítica del control social.

Así se quedó la Iglesia con la Catedral del Mar sufragada por los vecinos de Barcelona

«Estamos ante un fraude sin escrúpulo», denuncia la Plataforma Recuperant, que accede por primera vez a la nota registral de la inmatriculación de uno de los grandes símbolos del legado cultural comunitario.

Basílica de Santa Maria del Mar, en Barcelona.Wikipedia

Aristóteles Moreno Villafaina, Público / 06 marzo 2025

La historia de la Catedral del Mar está íntimamente ligada a los bastaixos. Aquellos fornidos estibadores del puerto de Barcelona que arrastraron, una a una, cientos de moles de piedra desde la cantera de Montjuic hasta el pie de la que sería Basílica de Nuestra Señora del Mar. La sacrificada estampa de los bastaixos cargando enormes rocas sobre sus espaldas fue inmortalizada por el novelista Ildefonso Falcones en su obra homónima y la réplica televisiva para Antena 3.

Las inmatriculaciones de la iglesia se cuestionan en Cataluña

La comparecencia e intervenciones de Joan Casajoana y de Dino Di Nella (Unió de Pagesos) ante la Comisión de Justicia del Parlamento catalán, ha resultado tener un eco mediático considerable.

Así, ha vuelto a ponerse de manifiesto la irregularidad de las inmatriculaciones realizadas por la iglesia católica al amparo de una simple certificación eclesiástica.

Conocer, como primera medida, el total de lo inmatriculado es una demanda de simple transparencia democrática.

Podéis ver aquí un recopilatorio de lo aparecido en prensa

Y aquí la grabación de la comparecencia (de 1h:47m a 2h:46m)