Menú Cerrar

Categoría: Cataluña

Entradas de Cataluña

¿Quién creo los bienes de dominio público, históricos y culturales de los pueblos y ciudades de Catalunya? (Iglesias, casas rectorales y cementerios)

El pasado 25 de marzo se celebró en la Facultad de derecho de la Universidad de Barcelona el XXI Seminario Transversal de Análisis Crítico del Control Social, centrado este año en los conflictos y mecanismos de control social vinculados a las inmatriculaciones de bienes por parte de la Iglesia Católica.

Mesa: Dino Di Nella, Joan Casajoana y Miguel Santiago

Recogemos a continuación la transcripción de la intervención de Joan Casajoana de la Unió de Pagesos de Catalunya y de la Coordinadora estatal RECUPERANDO:


¿Quién creo los bienes de dominio público, históricos y culturales de los pueblos y ciudades de Catalunya? (Iglesias, casas rectorales y cementerios)

A partir de experiencias de lucha de Unió de Pagesos de Catalunya en la recuperación de cuatro bienes inmatriculados por la iglesia a nivel local en dos municipios. Bienes recuperados por la anulación por parte del Obispado de VIC de las inmatriculaciones porque reconoció el error. Y otros bienes que estamos en vías de recuperación. Explicaré desde esta experiencia, la convicción y certeza de quién creó los bienes de dominio público, históricos y culturales de los pueblos y ciudades de Cataluña: (Las Iglesias, casas rectorales y cementerios).

Una declaración de un clérigo no es una «certificación»

La nulidad insubsanable y de pleno derecho de las denominadas “certificaciones eclesiásticas” como documentos válidos para promover asientos registrales de propiedad privada

Uno de los mayores escándalos jurídicos de los últimos años ha sido la comprobación de que la Iglesia Católica utilizó el sistema de las denominadas certificaciones eclesiásticas no sólo para apropiarse de bienes sin culto, sino también de bienes de culto.

Los bienes sin culto son aquellos que, a pesar de haber sido tradicionalmente asociados a la Iglesia, no están destinados a usos litúrgicos ni religiosos. Muchos de estos inmuebles han sido gestionados por la comunidad o por las administraciones públicas, pero han sido registrados por la Iglesia sin acreditar su propiedad con documentos válidos.

Los bienes de culto son aquellos espacios o inmuebles destinados históricamente a la práctica religiosa, ya sean iglesias, catedrales, ermitas, conventos o monasterios. Estos bienes, según el derecho histórico y la tradición jurídica, han sido considerados como bienes públicos fuera del comercio (extra commercium), ya que servían no sólo para la liturgia religiosa, sino también como espacios colectivos y culturales de la comunidad.

Plataforma catalana per a la Recuperació dels Béns Immatriculats per l’Església ,  1 abril de 2025

Una declaració d’un clergue no és una “certificació” (CAT)

La nul·litat inesmenable i de ple dret de les denominades “certificacions eclesiàstiques” com a documents vàlids per promoure assentaments registrals de propietat privada.

Un dels majors escàndols jurídics dels darrers anys ha estat la comprovació que l’Església Catòlica va utilitzar el sistema de les denominades certificacions eclesiàstiques no només per apropiar-se de béns sense culte, sinó també de béns de culte.

Els béns sense culte són aquells que, tot i haver estat tradicionalment associats a l’Església, no estan destinats a usos litúrgics ni religiosos. Molts d’aquests immobles han estat gestionats per la comunitat o per les administracions públiques, però han estat registrats per l’Església sense acreditar-ne la propietat amb documents vàlids.

Els béns de culte són aquells espais o immobles destinats històricament a la pràctica religiosa, ja siguin esglésies, catedrals, ermites, convents o monestirs. Aquests béns, segons el dret històric i la tradició jurídica, han estat considerats béns públics fora del comerç (extra commercium), ja que servien no només per a la litúrgia religiosa, sinó també com a espais col·lectius i culturals de la comunitat.

Plataforma catalana per la Recuperació dels Béns Immatriculats per l’Església1 d’abril de 2025

Quan el bé comú esdevé botí: mirada crítica a les immatriculacions de l’Església al XXI Seminari Transversal sobre Control Social a la UB

Cuando el bien común deviene botín: mirada crítica a las inmatriculaciones de la Iglesia en el XXI Seminario Transversal sobre Control Social en la UB

Més de 150 persones van omplir l’Aula 1 de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, que va acollir el XXI Seminari Transversal d’Anàlisi Crítica del Control Social, centrat enguany en els conflictes i mecanismes de control social vinculats a les immatriculacions de béns per part de l’Església Catòlica. La jornada va reunir estudiants dels graus de Criminologia i Sociologia, professorat universitari i representants de diverses entitats socials, en una trobada organitzada per la Plataforma Catalana per la Recuperació dels Béns Immatriculats per l’Església, la Coordinadora Estatal Recuperando, la Unió de Pagesos i el Grup de Recerca Copolis de la Universitat de Barcelona.

Más de 150 personas llenaron el Aula 1 de la Facultad de Derecho de la Universitat de Barcelona, que acogió el XXI Seminario Transversal de Análisis Crítico del Control Social, centrado este año en los conflictos y mecanismos de control social vinculados a las inmatriculaciones de bienes por parte de la Iglesia Católica. La jornada reunió estudiantes de los grados de Criminología y Sociología, profesorado universitario y representantes de varias entidades sociales, en un encuentro organizado por la Plataforma Catalana por la Recuperación de los Bienes Immatriculados por la Iglesia, la Coordinadora Estatal Recuperando, la Unió de Pagesos y el Grupo de Investigación Copolis de la Universitat de Barcelona.

Mesa: Dino Di Nella, Joan Casajoana y Miguel Santiago

El seminari es va iniciar amb la intervenció de Dino Di Nella, membre de la Plataforma Recuperant Catalunya i del Grup Jurídic Assessor de la Coordinadora Recuperando, que va oferir una introducció general a la temàtica des d’una perspectiva patrimonialista i crítica amb la degradació institucional que pateix l’Església Catòlica.

El seminario se inició con la intervención de Dino Di Nella, miembro de la Plataforma Recuperant Catalunya y del Grupo Jurídico Asesor de la Coordinadora Recuperando, que ofreció una introducción general a la temática desde una perspectiva patrimonialista y crítica con la degradación institucional que sufre la Iglesia Católica.

Barcelona, 25 de març de 2025

Santa María del Mar. Patrimonio del pueblo.

Un símbolo de esfuerzo colectivo, mercantilizado por la Iglesia

Santa María del Mar, Barcelona por Jorge Franganillo, licencia bajo CC BY 2.0

La Basílica de Santa María del Mar es uno de los monumentos más emblemáticos de Barcelona, ​​construida gracias al esfuerzo colectivo del pueblo. No fue promovida por monarcas ni por la  jerarquía eclesiástica, sino que fue impulsada por la voluntad ciudadana. Los bastaixos, comerciantes, pescadores y artesanos del barrio de la Ribera fueron los auténticos promotores y financiadores de este templo, un testimonio de organización popular.  ver/descargar folleto informativo

Plataforma catalana per la Recuperació del Bens Inmatriculats – www.recuperant.cat / marzo 2025

Conflictos y control social sobre el Patrimonio Público

Abordaje criminológico de las Inmatriculaciones de la Iglesia Católica

  • ¿Es posible hablar de delincuencia si la Iglesia Católica se apropia privadamente de bienes colectivos?
  • ¿Puede un fraude legal ser impune?
  • ¿Quién protege el patrimonio público cuando el Estado mira hacia otro lado?
  • ¿Cómo se construye la sumisión social ante la apropiación privada de bienes colectivos?
  • ¿Cómo operan las instituciones religiosas como mecanismos de control social en la gestión del patrimonio?
  • ¿Qué papel juega el derecho en la reproducción del control social sobre el patrimonio público?
  • ¿Se puede revertir un proceso de apropiación masiva con movilización social?
Fragmento cartel anunciador «Conflictes i control social sobre el Patrimoni Públic»

Descarga:

Cartel anunciador del seminarioDíptico con folleto informativo

Las inmatriculaciones de la Iglesia Católica representan un caso paradigmático de apropiación y privatización de bienes públicos mediante mecanismos legales más que controvertidos. Este seminario académico, organizado por la Plataforma Catalana por la Recuperación de los Bienes Inmatriculados por la Iglesia y el Grupo de Investigación Copolis de la Universidad de Barcelona, ​​analizará este fenómeno desde una perspectiva criminológica, jurídica, histórica y crítica del control social.

Así se quedó la Iglesia con la Catedral del Mar sufragada por los vecinos de Barcelona

«Estamos ante un fraude sin escrúpulo», denuncia la Plataforma Recuperant, que accede por primera vez a la nota registral de la inmatriculación de uno de los grandes símbolos del legado cultural comunitario.

Basílica de Santa Maria del Mar, en Barcelona.Wikipedia

Aristóteles Moreno Villafaina, Público / 06 marzo 2025

La historia de la Catedral del Mar está íntimamente ligada a los bastaixos. Aquellos fornidos estibadores del puerto de Barcelona que arrastraron, una a una, cientos de moles de piedra desde la cantera de Montjuic hasta el pie de la que sería Basílica de Nuestra Señora del Mar. La sacrificada estampa de los bastaixos cargando enormes rocas sobre sus espaldas fue inmortalizada por el novelista Ildefonso Falcones en su obra homónima y la réplica televisiva para Antena 3.

Las inmatriculaciones de la iglesia se cuestionan en Cataluña

La comparecencia e intervenciones de Joan Casajoana y de Dino Di Nella (Unió de Pagesos) ante la Comisión de Justicia del Parlamento catalán, ha resultado tener un eco mediático considerable.

Así, ha vuelto a ponerse de manifiesto la irregularidad de las inmatriculaciones realizadas por la iglesia católica al amparo de una simple certificación eclesiástica.

Conocer, como primera medida, el total de lo inmatriculado es una demanda de simple transparencia democrática.

Podéis ver aquí un recopilatorio de lo aparecido en prensa

Y aquí la grabación de la comparecencia (de 1h:47m a 2h:46m)

Demanaran al Parlament que insti a fer públiques les notes simples dels registres de la propietat de les immatriculacions

Unió de Pagesos, L’Associació de Micropobles de Catalunya, que aplega 230 municipis, i el Consell Comarcal del Solsonès, demanaran dijous en compareixença a la Comissió de Justícia del Parlament que aquest insti al Govern a reclamar al Ministeri de Justícia o al Col·legi de Registradors de Catalunya els registres de la propietat de totes les immatriculacions de l’Església Catòlica. També demanaran que el Parlament insti al Govern de la Generalitat a reclamar a l’Estat la nul·litat de totes les immatriculacions realitzades per la jerarquia catòlica des de l’entrada en vigor de la Constitució Espanyola.

uniopagesos.cat / 19-09-2023

Joan Casajoana, responsable d’immatriculacions d’Unió de Pagesos a la seu de la Fundació Ferrer i Guàrdia

Unió de Pagesos, l’Associació de Micropobles de Catalunya, i el Consell Comarcal del Solsonès, presentaran en aquest sentit a la Comissió de Justícia aquest dijous una proposta de resolució amb dues propostes d’acord perquè el Parlament impulsi la fi de l’apropiació indeguda, per part de l’Església, de béns que en molts de casos són de domini públic.

Així, en primer lloc, aquestes entitats impulsen un acord de resolució sobre les notes simples amb l’objectiu que el Parlament insti al Govern a què demani al Ministeri de Justícia o al Degà del Collegi de Registradors de Catalunya que, en el termini improrrogable de tres mesos, traslladi a a la cambra catalana les notes simples dels registres de la propietat de totes les immatriculacions realitzades per l’Església anteriors al 2015 en qualsevol de les seves denominacions, a l’empara de la Llei Hipotecaria de 1946 i el Reglament Hipotecari de 1947 i a traves de la llei Hipotecaria 8 de febrer de 1861 corresponents a tres períodes: 1998-2015, 1947-1998 i anteriors a 1947.

Cal recordar que el Govern va fer públic el 2020 un llistat on constava que, a Catalunya, l’Església Catòlica havia inscrit 3.722 immobles al seu nom sense aportar cap títol que n’acredités la propietat. Ara bé, aquestes dades poden ser superiors perquè cada registre del llistat pot contenir més d’un bé, cosa que detallen les notes simples. Els llistats publicats per als governs autonòmics i central oculten la realitat de les immatriculacions, perquè els registradors treballen amb finques registrals que són agrupacions de diversos béns (església, casa rectoral, cementiri, etc.).

En segon lloc, les entitats esmentades, proposen un acord de resolució per cancel·lar les immatriculacions. Això és que el Parlament insti a la Generalitat que insti al Govern l’Estat a la cancellació per nullitat inesmenable de tots els assentaments realitzats per la jerarquia catòlica almenys des de l’entrada en vigor de la Constitució espanyola del 1978.

Aquestes entitats apunten que el fet que el Govern de l’Estat no hagi actuat davant la immatriculació illegal de la majoria de patrimonis històrics i culturals dels pobles i ciutats de Catalunya i més de 100.000 béns a tot l’Estat Espanyol, a través de certificats eclesiàstics sense passar per notaries i ni tenir cap títol de propietat, suposa un indult a l’espoli perpetrat per la jerarquia de l’Església Catòlica. El compromís del programa de Govern era fer modificacions legislatives per revertir les immatriculacions de l’Església.

UP pide reclamar al Estado las inmatriculaciones de la Iglesia para su cancelación

Unió de Pagesos (UP), la Asociación de Micropueblos de Cataluña y el Consejo Comarcal del Solsonès pedirán el próximo jueves a la Comisión de Justicia del Parlament que se inste al Govern a reclamar los registros de la propiedad de todas las inmatriculaciones de la Iglesia católica.

lavanguardia.com, Agencias, EFE / 19-09-2023

Según ha informado el sindicato agrario, también se pedirá que la Generalitat reclame al Estado la nulidad de todas las inmatriculaciones realizadas por la jerarquía católica desde la entrada en vigor de la Constitución española.

En este sentido, pedirán que en un plazo improrrogable de 3 meses el Ministerio de Justicia traslade al Govern las notas simples de los registros de la propiedad de todas las inmatriculaciones realizadas por la Iglesia anteriores al 2015 en cualquiera de sus denominaciones.

UP destaca que el Govern hizo público en 2020 un listado en el que constaba que la Iglesia había inscrito 3.722 inmuebles a su nombre sin aportar ningún título que acreditara la propiedad y, de hecho, el sindicato considera que estos datos pueden ser superiores porque cada registro de la lista puede contener más de un bien.

Por ello, consideran que los listados públicos para los gobiernos autonómicos y central “ocultan la realidad” de las inmatriculaciones porque los registradores trabajan con fincas registrales que son, aseguran, agrupaciones de diversos bienes como iglesias, casa rectoral o cementerio.

Paralelamente, UP y las demás entidades piden un acuerdo de resolución para cancelar las inmatriculaciones, y denuncian que el Estado no haya actuado ante la inmatriculación “ilegal” de la mayoría de patrimonios históricos y culturales de los pueblos y ciudades de Cataluña y más de 100.000 bienes en todo el Estado. EFE